Una espanyola treballa a la mineria australiana amb un sou de 2300 dòlars setmanals

La vida a les entranyes del desert australià no és apta per a tothom, però per a Marta Socors representa una via per assolir els seus objectius personals. Aquesta jove espanyola coneguda en xarxes com @martasocorro4, ha decidit canviar els paisatges de Canàries per l'aridesa de les mines d'Austràlia amb un objectiu clar.

La seva explicació trenca la idea de l'ocupació convencional i se centra en una realitat on el benefici econòmic justifica cada hora d'aïllament. La protagonista no amaga que la seva presència al outback australià manca de romanticisme. Segons les seves pròpies paraules, no hi és «per amor a l'art», sinó per la velocitat amb què flueixen els diners.

Nòmina de 2300 dòlars a la setmana, dinar, allotjament i vols

La xifra que percep cada set dies és l?eix central de la seva experiència a Austràlia. Marta Socors afirma que el seu salari brut ronda els 2300 dòlars australians a la setmana en una de les posicions més bàsiques de l'escalafó, cosa que es traduiria en uns 1350 euros setmanals.

Aquest sou inicial és només el punt de partida, ja que compta amb companys que arriben als 65 dòlars australians per hora en rols amb menor càrrega d'activitat física, és a dir, gairebé 40 euros!

Per a Socorro, la nòmina és el que li permet pagar la seva veritable passió, que és viatjar pel món sense preocupacions.

«És una feina que em permet fer el que més m'agrada al món i el que més estimo, que és viatjar», esmenta.

El que diferencia la mineria australiana altres sectors és el sistema de beneficis associats. Sota el model FIFO (Fly-In Fly-Out), l'empresa assumeix la logística completa dels trasllats i allotjaments de l'empleat.

La jove explica que a la feina a les mines gaudeix d'una habitació individual amb bany propi, menjar il·limitada i els vols interns necessaris per arribar al seu lloc de treball. Amb aquest esquema laboral, el seu capital acumulat roman intacte al compte bancari, ja que les despeses de supervivència durant la temporada són nul·les.

La realitat del lloc d''utility' i el dia a dia a les mines d'Austràlia

El rol de Marta no implica «minar la pedra» de manera directa, sinó facilitar l'estada dels que fan l'extracció feixuga. Sota l'etiqueta de 'utility', exerceix funcions de 'kitchen hand' que inclouen el fregat de plats i l'organització del bufet de cereals, llet i sucs.

També existeix l'opció de treballar al 'housekeeping' per a la neteja de les habitacions o com 'mineside cleaner' a les oficines i menjadors del complex.

La versatilitat d'aquesta ocupació permet que els treballadors facin des de sandvitxos fins a torns al bar del recinte. La espanyola destaca que aquestes tasques de servei són fonamentals per a l'engranatge de la mina. Tot i que les jornades són de 12 hores diàries i sumen 77 hores a la setmana l'ambient permet escalar posicions de forma progressiva cap a llocs amb millors condicions salarials.

El sistema 'casual' davant del model de jornada completa a Austràlia

Una de les reflexions més potents de l'espanyola a Austràlia és el rebuig al sistema laboral de jornada completa. Marta prefereix la seva condició de treballadora 'casual' perquè li atorga una llibertat de moviments que no existeix al model de jornada completa.

Encara que els empleats 'full time' posseeixen una major seguretat i torns fixos de 14 dies de feina per una setmana de descans, ella tria la flexibilitat per decidir quan vol parar.

Al règim 'casual' el pagament per hora és superior per compensar la manca de vacances pagades o dies de malaltia. Aquesta modalitat s'adapta més bé a la filosofia de treballar per viure i no viure per treballar que la jove ha adoptat des de la seva arribada a Austràlia.

Tot i que això implica que no sempre té assegurada la mateixa feina o la mateixa habitació, la diferència econòmica i l'autonomia en justifiquen l'elecció.