La ocupació a Espanya no és compensadora per al 25% dels treballadors

A Espanya, el 25% dels treballadors cobra menys treballant que si percebessin ajudes. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), una família amb dos fills cobraria un ingrés mínim vital de 1.400 euros al mes una xifra a la qual la quarta part dels treballadors a Espanya no arriba a cobrar.

Per a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), l'ingrés mínim es tradueix a una reducció del 12% en la probabilitat que una persona vulgui treballar-hi. Els experts asseguren que aquestes ajudes desincentiven la feina perquè, qui voldrà treballar si guanya més obtenint ajudes?

Aquests ajuts poden arribar a convertir-se en un ingrés de 1.400 mensuals a una família amb dos fills és a dir, el mateix sou que actualment perceben cinc milions i mig d'assalariats a Espanya. I en el cas que una persona viva amb els seus quatre fills menors, aquesta pot arribar a cobrar fins a 1.700 euros del subsidi, una quantitat molt per sobre del que li atorgaria una oferta d'acord amb la formació professional. El que ha provocat que l'interès per trobar feina caigui generant a llarg termini un empobriment de la població.

Alfonso Hernández degà del Col·legi Oficial de Graduats Socials, ha afirmat que «el que caldria fer és una cerca activa de feina i buscar feina en condicions on es pugui cobrir aquesta necessitat del lloc de treball». Això permetria frenar el que els experts anomenen síndrome del subsidi.

A més, el degà subratlla que caldria establir un límit al rebuig de l'oferta, i recalca que s'hauria de restablir aquest subsidi en no rebutjar cap oferta d'ocupació i també caldria augmentar la qualitat de l'ocupació i la remuneració.

La pujada d'aquest ajut públic que ofereix l'Estat des del 2020 juntament amb molts altres suports de totes les administracions, revela la distorsió que provoquen les subvencions, són necessàries per a les llars més vulnerables, però cada cop s'aproximen més al que cobren 5,5 milions de treballadors. La prova que el sistema de protecció espanyol no és l'eficient que hauria de trobar-se a l'estadística de llars que aconsegueixen sortir de la pobresa abans i després de rebre aquests suports.

A tot això, Espanya se situa als últims llocs daquest rànquing en aconseguir que la taxa de llars en situació vulnerable baixi poc més de 6 punts percentuals després de rebre suports públics segons l'estimació de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) a partir de les dades d'Eurostat. Una bretxa molt llunyana a què aconsegueix retallar la mitjana de la zona de l'euro, on el percentatge de famílies que milloren la situació és del 8,5%; d'altra banda, a Irlanda aconsegueix millorar-la un 13% o en el cas de França un 10%.

Aquesta anàlisi coincideix amb Jesús Fernández-Bravo, president d'Assessors Laborals del Consell General d'Economistes que afirma que «l'objectiu no és només protegir renda, sinó facilitar transicions efectives a l'ocupació».